Quan parlem de malbaratament alimentari, parlem d’una realitat que ens costa de reconèixer i darrera de la qual s’amaguen xifres alarmants. Els últims estudis que ens parlen del malbaratament alimentari fan esgarrifar. Segons l’ONU, afecta un terç del menjar que es produeix al món. A Catalunya, segons uns estudis realitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona, cada català és responsable que anualment 35 kg de menjar acabin a les escombraries.
Segons la FAO (Organització de les Nacions unides per l’alimentació i l’agricultura), el malbaratament de menjar "representa una catàstrofe ecològica de proporcions sorprenents". La producció d'aliments és l'activitat humana que té un impacte ambiental més gran al planeta i, si fos un país, el menjar malbaratat seria el tercer emissor més gran de gasos d'efecte hivernacle després de la Xina i els Estats Units, responsable de l’escalfament global.
FONTS DE MALBARATAMENT:
Quan donem les xifres, no estem parlant de les deixalles inevitables (pells de fruita no comestibles, ossos, closques, etc.), parlem de:
- El producte fresc que es fa malbé abans d’arribar al consumidor (peix, fruita, verdura, etc.)
- La fruita i verdura que es llença perquè no compleix les exigències cosmètiques de forma o color adequats
- El pa del dia o altres productes que no s’arriben a vendre i caduquen.
- El menjar que es torna ranci a casa o que llencem perquè ens ha sobrat al plat.
La imatge a tot Catalunya és terrible, cada any 262.000 tones de menjar acaben als contenidors. Cadascun de nosaltres podria menjar durant unes tres setmanes amb el que es llença al llarg d’un any.
SIS DE CADA DEU QUILOGRAMS DE MENJAR MALBARATAT ES TROBA A LES ESCOMBRARIES DOMÈSTIQUES
Bona part del menjar que acaba a les escombraries se’ns ha fet malbé a casa. Els motius del malbaratament alimentari o la quantitat de menjar que llença cada família són variats. Però segurament podríem trobar punts en comú:
- Falta de planificació
- Poc coneixement en conservació dels aliments
- Confusió entre caducitat i consum preferent
- Manca de càlcul de les racions
Per falta de temps, sovint no ens preparem un menú setmanal o una llista de la compra. La improvisació no és bona aliada en quasi res, menys encara a la hora d’anar a comprar. Comprarem més del compte i malament. Una bona planificació ens permet fer la compra de les quantitats adequades i fer un seguiment acurat de la nostra dieta introduint productes de temporada, que a més de ser més econòmics, més nutritius i exquisits, ens duraran més que els que s’han conservat en cambres frigorífiques.
Les darreres generacions, amb un accés fàcil als productes processats, no tenen tantes habilitats a l’hora de cuinar, de conservar o d’aprofitar el menjar, per exemple, uns tomàquets massa madurs o les restes de fer un brou. S’evidencia una certa pèrdua de coneixement que provoca un malbaratament d’aliments.
La confusió entre caducitat i consum preferent és també la raó per la qual llencem molts aliments. Cal recordar que, a diferència de la data de caducitat, la data de consum preferent és orientativa: indica una data a partir de la qual el producte pot començar a perdre textura, olor o sabor. Però en tot cas, continua sent un producte adequat per al consum humà sense cap risc per la salut. I per tant, no cal llençar-lo.
La resta de menjar que acaba als nostres cubells són aliments en perfecte estat, resultat de racions excessives. Amb costums com calcular correctament les quantitats a cuinar i servir la cassola a taula per permetre que cada comensal se serveixi la quantitat desitjada, es poden reduir les sobres de menjar del plat i, en tot cas, si en sobra, aprofitar-lo per a un altre àpat posterior o per fer cuina d’aprofitament tipus canalons, croquetes, etc. Recordes quan et deien que el menjar no es llença? Quanta raó tenien, posa-li fre al malbaratament alimentari. La teva butxaca i el medi ambient t'ho agrairan.
Et donem més consells per reduir la generació de residus alimentaris en aquest post.
Font: Agricultura Generalitat de Catalunya, Ets el que menges, Fao.
Imatges: Freepick.
